diumenge, 19 de gener del 2014

Fora Estereotips!


Per acabar l'últim tema de TIC el professor ens ha fet elaborar un vídeo de caràcter social i aquest és el resultat.
Es titula FORA ESTEREOTIPS, a la nostra societat hi ha molt "etiquetatge", és a dir etiquetem a les persones amb aquella característica generalment negativa a aquella persona. Si una persona té un cos amb més corpulència del conte ja s'etiqueta com "gorda" i cada cop més tenim més problemes de relacions socials deguts a tots els estereotips que nosaltres generem.

Per tant penso que cadascú s'ha de preocupar d'un mateix i no ha de perdre el temps en criticar l'aspecte físic o psíquic d'aquella persona.

Mireu el video, espero que us agradi.

M.

divendres, 3 de gener del 2014

Documental drogodependència

Hola a tothom,

Avui us parlaré d'un documental que vaig veure a una classe de l'any passat quan estava cursant Integració Social d'un programa de TV3 anomenat Entre línies que dura aproximadament 12 minuts que s'anomena Drogodependència (Centre d'investigació i tractament de les addiccions).

Aquest documental ens explica el treball que es realitza a un centre de deintoxicació a Dosrius. S'intenta reconduir a aquelles persones afectades per l'addicció a les drogues, mitjançant activitats, compartint responsabilitats, treballant hàbits, etc.
Treballen també a partir de tertúlies on expliquen el seu passat i com reaccionarien actualment davamt de diferents situacions properes al seu passat. Els treballadors del centre els fan analítiques per setmana per comprovar si estan consumint drogues actualment o no.
Tenen problemes amb la manca de places públiques, hi ha una espera des de 6 mesos a 9 anys. Quan al privat al cap de tres dies ja hi pots entrar-hi. Però és clar, no tothom té els recursos per permetre's entrar a un centre privat.


Aquest documental a mi m'ha "xocat" molt ja que desconeixia que hi hagués tanta demanda de places públiques per aquest col·lectiu i que el temps d'espera fos tan gran.


Moltes gràcies per la vostra atenció!

Háblame a los ojos





Hola a tots! Avui us parlaré d'aquest llibre que me l'he llegit fa poc i m'ha agradat moltíssim.

Dades bibliogràfiques:
Títol: Háblame a los ojos
Autora: Pepita Cedillo
Editor: RBA S.A, 2004

Sinopsis:
Fent referència a un paràgraf que diu l'autora ens explica del que tracta el llibre: "No sóc escriptora. No pretenc fer literatura. Només vull transmetre unes vivències personals, unes reflexions pròpies[...] En definitiva, són relats redactats per una persona sorda. Parlen de com percebo, penso i sento el món[...] Espero que l'experiència viscuda pugui ser d'alguna utilitat per aquelles persones que iniciïn la lectura, els sigui agradable i que, almenys, gaudeixin tant com jo mentre escrivia aquestes pàgines."

Valoració:
A mi personalment aquest llibre m'ha fet emocionar ja que la manera en com ho explica l'escriptora et transmet tant que et poses a la pell de la persona i emociona.
Penso tal i com diu la sinopsis que l'autora d'aquest llibre no és una professional de l'escriptura i és impressionant la manera en com ho expressa i com ho sentia alhora.


Moltes gràcies un cop més!

Juegos para actores y no actores!

Hola a tots!

Avui us parlaré d'un llibre anomenat: Juegos para actores y no actores.




Aquest llibre parla sobre el Teatre de l?oprimit, i t'ensenya noves tècniques per millorar a ser un actor de teatre de l'Oprimit.
Per quin no sàpiga què és el Teatre de l'Oprimit li faré cinc cèntims.

El teatre de l'oprimit és una tendència teatral on es sistematitza diferents metodologies creades pel dramaturg brasiler Augusto Boal en els anys 1960.
Les tècniques per a desenvolupar-lo, que reben influència del Teatre èpic de Bertolt Brecht, comprenen el Teatre invisible, el Teatre imatge i el Teatre fòrum, el Teatre Legislatiu, el Teatre Periòdic i tenen per objecte transformar a l'espectador en protagonista de l'acció dramàtica i, "a través d'aquesta transformació, ajudar a l'espectador a preparar accions reals que el condueixin al propi alliberament".
Boal parteix del principi que el teatre, com llenguatge, pot ser usat per qualsevol persona tan aviat com s'apropiï dels mitjans de producció del mateix. A través d'una sèrie d'exercicis, jocs, tècniques (teatre imatge) i formes teatrals (de les quals el teatre fòrum és el més utilitzat) es busca conèixer la realitat per a transformar-la, com a la Pedagogia de l'Oprimit de Paulo Freire.
En aquesta forma teatral, no hi ha lloc per a l'espectador passiu. Es trenca la divisió entre actor-espectador i les seves tradicionals funcions, l'espectador passa a l'acció, a l'escenificació. Les seves teories les sistematitza en els seus llibres entre altres Teatro do Oprimido i Juegos para actores y no actores.

Per concloure, aquest llibre és molt enriquidor i et proporciona molta informació sobre el què és el Teatre de l'Oprimit.



Moltes gràcies per la vostra atenció!!